Alcanar acull aquest cap de setmana les Jornades de la Llengua del Congrés de Cultura Catalana

Aquest cap de setmana, 27 i 28 de setembre, el Teatre Auditori Municipal José Antonio Valls d’Alcanar es convertirà en l’epicentre del debat sobre l’estat actual i el futur del català, amb la celebració de les Jornades de la Llengua: On som i on anem?, organitzades en el marc del Congrés de Cultura Catalana.

Durant dos dies, experts en diversos àmbits vinculats a la llengua catalana abordaran un diagnòstic profund de la situació del català i reflexionaran sobre els principals reptes de present i de futur. Les jornades es fan possibles gràcies a la col·laboració del Congrés de Cultura Catalana amb entitats locals i nacionals com l’Associació Posa-hi tu l’Accent, Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, la Plataforma per la Llengua i Dillums d’Arts al Forn.

El dissabte 27 estarà dedicat a les taules redones amb especialistes que analitzaran qüestions clau com la transmissió intergeneracional, l’activisme digital, la presència del català en els mitjans i la defensa dels drets lingüístics.

El diumenge 28 prendrà protagonisme el patrimoni dialectal, amb la presentació del mapa dialectal renovat a càrrec de Pere Navarro i tallers participatius dinamitzats per Òscar Palau. La cloenda combinarà reflexió i cultura: un recital de poesia amb diferents accents i la lectura de conclusions dels tallers marcaran el punt final de les jornades.

Un debat col·lectiu als Països Catalans

Les jornades d’Alcanar formen part d’un itinerari més ampli que el Congrés de Cultura Catalana dedica a la llengua. El passat 19 i 20 de setembre, Palma va acollir les primeres sessions centrades en la presència del català a Internet i en l’activisme digital, mentre que la propera cita tindrà lloc a València, el 18 d’octubre, amb una jornada al voltant dels drets lingüístics inspirada en el llibre El dret a la llengua (Saldonar, 2024).

Aquest cicle de trobades és un dels eixos centrals del nou Congrés de Cultura Catalana, que reprèn l’esperit de l’històric Congrés dels anys setanta per adaptar-lo als reptes del segle XXI: la preservació lingüística, la transformació digital i la construcció d’una societat més diversa i inclusiva.