El Suprem obliga a Escal UGS a retornar prop de 210 milions d'euros pel projecte Castor
El Tribunal Suprem ha confirmat que Escal UGS haurà de retornar prop de 210 milions d’euros vinculats al projecte Castor. L’alt tribunal avala així la decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que reclamava aquests diners des del 2019.
En concret, la quantitat que haurà de reintegrar la promotora del magatzem submarí de gas és de gairebé 209 milions 722 mil euros. Els diners corresponen a les retribucions financeres dels exercicis del 2014, el 2016 i el 2017.
La decisió arriba després que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional, el 2017, bona part del reial decret que havia aprovat el govern espanyol per compensar els promotors del Castor. Aquell mecanisme preveia una indemnització de mil 350 milions d’euros, que s’havia de pagar a través de la factura del gas.
Arran de la sentència del Constitucional, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va revisar les liquidacions i va reclamar la devolució dels imports abonats. Escal UGS va recórrer la decisió, però l’Audiència Nacional ja va rebutjar el recurs el 2023.
Ara, el Suprem confirma aquest criteri i considera que, després de l’anul·lació de la norma, les compensacions ja no tenien cobertura jurídica en els termes en què s’havien calculat.
La sentència, però, no descarta que Escal tingui dret a rebre una retribució financera. El que qüestiona és l’import fixat a partir del reial decret anul·lat, que s’haurà de determinar d’acord amb el marc legal aplicable.
El projecte Castor, situat davant la costa de Vinaròs, va quedar paralitzat el 2013 després de diversos moviments sísmics que es van notar en municipis del litoral. El cas continua tenint conseqüències judicials i econòmiques més d’una dècada després.
Enagás ja ha finalitzat el segellament definitiu dels tretze pous del projecte Castor, un any i mig després de l’inici dels treballs que han consistit en a instal·lar tres taps en cadascun dels pous de l’antic jaciment petrolífer Amposta, situat a 21,6 quilòmetres de la costa. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia celebra que s’hagen clausurat definitivament els pous, però reclama retirar les instal·lacions marines i terrestres.
