L'Abans d'Alcanar, la ruta de les Jornades Europees del Patrimoni

El passat diumenge dia 31 d’octubre va tenir lloc l’Abans d’Alcanar, una ruta que forma part de les Jornades Europees del Patrimoni organitzades per la Mancomunitat de la Taula del Sénia. La ruta, a càrrec d’Helena Fibla, es va iniciar a la plaça del Mirador, un lloc privilegiat per a contemplar el jardí vora mar d’Alcanar. Antigament, en aquest espai hi havia ubicat un antic calvari amb una petita església que va ser atacada el 1835, durant les guerres carlines. Amb la destrucció d'aquell antic calvari, s'hi instal·laren eres per batre el blat, les eres del Calvari o del Tio Cupido, fins als anys setanta. Així mateix, en aquest indret hi hagueren també, antigament, carboneres com les del Tio Pequeño. El 1956, gràcies als ajuts governamentals per la glaçada que aquell any es va produir, es van fer les obres per a unir plaça del Mirador amb el carrer de la Bassa.

El recorregut continuà fins al carrer de la Bassa, que deu el seu nom al fet que allí hi havia dues basses que recollien l'aigua de pluja provinent de la part alta del poble, i que servien per abeurar bestiar i també per amarar calç. El 1952, per iniciativa del veïnat s’hi va instal·lar en la part exterior de la plaça, una capelleta amb la imatge de la Verge del Pilar.

El següent lloc de parada va ser la plaça del Camí Ample, antigament coneguda com de Sant Roc. Allí es va recordar la presència d’una de les principals fonts instal·lades a les places de la població, quan el 1929 es va canalitzar l’aigua des del pou de Sant Miquel fins al poble. També es va comentar que fins al segle XVIII hi estigué ubicat l’antic Hospital de Pobres i Malalts, i que potser la forma característica de la plaça és deu a l’existència d’aquest edifici en un dels costats de la plaça.

També es recordà el Molí d’oli de Tadeo Ulldemolins, i l’antiga ubicació de la plaça per a celebrar els bous durant les festes de Sant Isidre, i com un any, el 1954, va caure el cadafal de Copeo a causa del gran nombre de persones que s’hi trobaven.D’altra banda, es va poder observar la clau de volta que es troba exposada en la mateixa plaça, peça constructiva reaprofitada que en origen va poder pertànyer a un edifici religiós com l’església.

L’església parroquial de Sant Miquel presenta un marcat aspecte de fortificació, per la presència d’una garita o tronera en un dels costats. Destaca també la forma del pinacles que coronen el campanar, popularment coneguts amb el nom de ninetes del campanar. L’església va ser utilitzada com a fortí en el transcurs de la Primera i la Tercera Guerres Carlines esdevingudes durant el segle XIX, i en la visita es va recordar l’enfrontament que es va produir el 1935 amb l’entrada del general Cabrera a la població i la defensa que van portar a terme els liberals atrinxerats a l’església. Així mateix, es va mostrar una fotografia dels anys trenta en la que encara s’aprecien les imatges de les tres fornícules de la part superior de la porta d’entrada, imatges que van desaparèixer en els anys de la Guerra Civil, d’igual forma que l’antic orgue, quan l’església va ser saquejada, i l’edifici va ser utilitzat com a espai per a instal·lar-hi el mercat.

El següent punt del recorregut fou la plaça Major, centre neuràlgic i social d'Alcanar. Presidida per la Casa del Marquès de las Atalayuelas, ha estat rebatejada amb diferents noms segons les circumstàncies polítiques i socials del moment: dels Oms, de la Constitució, del General Primo de Rivera, de la República, d'Espanya, del Generalísimo, fins l’actual nom de la plaça Major, tot i que popularment també és coneguda com la plaça del Moreno, per la presència del bar que duu aquest nom.

La plaça, entre d'altres espais i places del poble, també va esdevenir emplaçament habitual del mercat, que des 1709 se celebrava tots els dijous de l'any i on el pagès podia vendre els productes de l'horta. L'any 1929, la plaça major també va ser un dels llocs escollits per a instal·lar-hi una de les fonts arran l’arribada de l’aigua i va acollir l’acte d’inauguració de la portada d’aigües a Alcanar des del pou de Sant Miquel, durant l’alcaldia de Ramon Sanmartí. Era una font destacada, de ferro colat amb un llum en la part superior, que ocupà el centre de la plaça fins al 1974, en què, en ser urbanitzada la plaça, el consistori va decidir treure-la. L'agost del 1936, iniciat el període de Guerra Civil, la Casa del Marquès va ser apropiada i destinada a Casa Consistorial del poble. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Alcanar el 15 d'abril del 1938, fou de nou recuperada per Alfons Aiguavives, marquès de las Atalayuelas.

Es va fer referència també a l’antiga ubicació de l’antiga bàscula a la vora de la plaça, també del popular bar de Samuel Gisbert, així com de l'antic assortidor de gasolina, el primer que s’instal·là a la població.

S’explicà que al voltant de la plaça s’hi havia ubicat diferents establiments com el cafè taverna d'Alfred Gil de la Perota, la fonda hostal de la Pistoles, la barberia de José Vila o la perruqueria de senyores de Ramon Vila, entre d'altres. A principis dels anys 40, José Vila, lo Moreno, va comprar tota la casa a Paco de Saletes, on després hi va construir el bar Vila, avui bar Moreno.

L'any 1974, quan era alcalde Juan Andres Bòria, la plaça va viure l'última transformació i la desaparició de l'emblemàtica font, construint-se una illeta central que popularment rebatejà el lloc com la plaça del Pastisset.

Al arribar al carrer de la Generalitat es van recordar els diferents establiments que allí s’hi instal·laren al llarg del temps, com el taller del tio Figuero, el Banc de Tortosa, la Caixa de Pensions i el bar de Bienvenido, i també es va recordar com era l’antic edifici de l’Ajuntament situat al damunt de la Cisterna del Vall. Aquesta li donava nom al carrer en un inici, carrer del Vall, però el carrer també ha tingut diferents nomenclatures fins arribar a l’actual de la Generalitat.

Carretera Nova. Arran del projecte de construcció de l'estació de tren, durant la segona dècada del segle XX, l'Ajuntament d'Alcanar va obrir un nou carrer que hi duia. Es tracta de la carretera nova, tot i que popularment és més coneguda com la carretera de l'estació. A la dècada del 1920, en obrir aquesta nova via, prolongació del carrer Suñer, la urbanització va afectar l’edifici conegut amb el nom del Palau, ja que va perdre l’escalinata que donava accés a la porta d’entrada a l’edifici, situada al primer pis.

El 1913, la Junta Directiva del Sindicat Agrícola i Caixa d’Estalvis d’Alcanar, recentment constituïda, va aprovar la construcció d’un edifici en uns terrenys de Joaquin R. de Suñer, per tal de ser la seu social del Sindicat. L’edifici es va inaugurar a principis del 1914. Tot i que el coneixem com l’antic edifici del mercat, amb el pas dels anys, va tenir diverses utilitats: va acollir la seu social del partit Unión Patriòtica, sessions de cinema mut i representacions teatrals. Més tard, va ser reconvertit en local social del Sindicat Agrícola Baix Montsià i del Centre Republicà, i s’hi feia ball. També va ser fàbrica de graneres, escola de la Banda Municipal de Música, local social dels Planters d’Extensió Agrària i seu social d’altres associacions culturals i socials del poble.